12 ROUNDS.

CaboSanRoque va nàixer el 2001 agafant prestat el seu nom d’un antic transatlàntic. Hui estan al comandament d’esta formació de geometria variable Laia Torrents, enginyera industrial, i Roger Aixut, arquitecte, que van abandonar la indústria per dedicar-se plenament a CaboSanRoque. A cavall entre grup de rock, artistes plàstics i performers, CaboSanRoque fa explotar les categories gràcies als seus artefactes: matèria i ona, màquines musicals i instruments que fan soroll, objectes en sèrie que es tornen únics en els seus collages mecànic-sonors. En catorze anys d’existència han generat una població heteròclita de màquines musicals que viatgen d’una escena a una altra i han col·laborat amb grans noms de l’escena musical, popular i experimental, i de les arts escèniques i plàstiques.

No obstant això, hi ha un punt sobre el que potser ningú ha reparat i fonamental per entendre la seua feina: CaboSanRoque són col·leccionistes de sons.

Els seus collages mecànic-sonors produeixen nous sons que, com en les col·leccions de fa segles, es mouen entre el rar i el bell, entre l’erudició i la curiositat: esclafits de cintes mètriques de metall, martells de piano que colpegen olles, paelles, tubs, caixes de llauna, cargols de mar o bidons; cranis de vaca com a caixa de ressonància de xicotets aparells sonors mecànics, pues de guitarra que raspen pintes, micròfons que pendulen creant acoblaments amb un altaveu, teclats de màquines d’escriure que s’agiten, explosions de bombolles en un pot de vidre, mans de nina accionades per pistons que raspen velles cordes, etc. I, a més, tots estos sons es produeixen, condensats en l’espai i en el temps, en les seues particulars gabinets de col·leccionista, màquines i espectacles que, com succeïa amb els col·leccionistes del Renaixement, es mostren al públic amb dos finalitats principals: entretindre i presentar ordenadament la col·lecció per fer possible el seu enteniment.

No obstant això, al contrari del que succeeix amb una col·lecció d’objectes, el valor d’una col·lecció de sons mai és monetari, sinó que resideix en les associacions (musicals) que es produeixen entre cada un d’estos nous sons. Cada so ha de tindre un significat en sí i en relació amb la resta per poder entrar a la col·lecció.

Una col·lecció de sons significa entendre la multiplicitat del món sonor, trobar un significat ocult i agafar, en el terreny personal, la magnitud del meravellós davant el descobriment de cada nou so.

La música de CaboSanRoque es basa en la producció de sons a partir d’accions mecàniques, que es converteixen en protagonistes a l’escenari i que són dirigides i operades per complexos sistemes electrònics que es mantenen invisibles. Una combinació de moviments mecànics inventats fa segles sotmesos al control de hardware i software musical actual. La tecnologia com a mitjà i no com a fi.

El seu últim treball discogràfic és un diàleg a tres bandes entre els teclats, guitarra i un mecanisme batejat Tres Tristes Trons que exerceix com a base rítmica, i en el qual es poden escoltar motors, llaunes, pintes, molls, caixes de banjo i una infinitat de peces acoblades de forma tan especial per a l’oïda com per a la vista. Encara que més que diàleg es pot anomenar combat, perquè ací es reparteixen hòsties. I de les bones. 12 rounds sona aspre i pantanós, sona tallant i inquiet. Música per ballar sense ser música de ball. Tota una rave concebuda en un taller amb caragols i planxes metàl·liques caient a terra. La mà esquerra de Laia al Microkorg teixeix potents línies de baix que recorden als grooves de Studio One, la guitarra elèctrica de Roger arreplega el so i el llegat del Delta del Mississipi i la màquina de ritmes colpeja material reciclat afegint tempestes a un so proper de vegades a l’industrial.