THE MOUNTAIN, THE TRUTH AND THE PARADISE.
MAL PELO
21 abril 2018
MAL PELO
21 abril 2018
Este treball de Pep Ramis naix de la necessitat de construir una ficció personal, de posar al dia l’experiència dels últims treballs i d’investigar sobre els interessos artístics presents. Treballar en solitari vol dir també revisitar les eines acumulades de l’ofici de creador escènic després d’una llarga trajectòria.
The Mountain, the Truth & the Paradise és un univers poètic que es pregunta sobre el sentit de la divinitat i de la vulgaritat, sobre l’espiritualitat i la ignorància, sobre la bellesa i la banalitat. La capacitat de transformació de l’intèrpret en un espai blanc i nu, i la precisió del gest i la veu, són l’aposta fonamental en la dramatúrgia d’una peça que proposa un viatge canviant, emocionant i ple d’estímuls.
Ha comptat, al llarg de tot el procés de creació, amb la col·laboració de Jordi Casanovas i María Muñoz a la direcció, August Viladomat al disseny de la il·luminació i de Fanny Thollot a la creació de la banda sonora.
Considere un valor cada forma de vida, la neu, la maduixa, la mosca.
Considere un valor el regne mineral, l’assemblea de les estrelles.
Considere un valor el vi mentre duri el sopar, un somriure involuntari,
el cansament de qui no estalvia l’esforç, dos vells que s’estimen.
Considere un valor allò que demà ja no valdrà res
i allò que avui encara val poc.
Considere un valor totes les ferides.
Considere un valor estalviar aigua, reparar un parell de sabates,
callar a temps, socórrer un crit, demanar permís abans d’asseure,
sentir agraïment sense recordar per què.
Considere un valor saber en una habitació on és el nord,
quin és el nom del vent que està assecant la bugada.
Considere un valor el viatge del vagabund, la clausura de la monja,
la paciència del condemnat, siga quina siga la culpa.
Considere un valor l’ús del verb estimar i la hipòtesi que existeix un creador.
Molts d’estos valors no els he conegut.
Yerre de Luca
Al mes de gener de 1989, María Muñoz i Pep Ramis formen el grup de dansa Mal Pelo. Des dels començaments, el grup ha basat el seu treball en una investigació constant de llenguatges. D’esta travessia de llenguatges naixeran algunes propostes escèniques arrelades en una transversalitat neta, senzilla i profunda. Durant els seus primers anys, el grup realitza nombroses gires (Europa, EUA, Orient Mitjà, Canadà i Amèrica del Sud), activitat combinada amb períodes de creació a diversos països. Esta itinerància provoca un intercanvi d’idees, tècniques i mètodes de treball amb altres creadors, que farà que el grup reforce la seua recerca artística.
Des del 1989, Mal Pelo ha presentat, entre altres, els espectacles Quarere (1989), Sur Perros del Sur (1992), Dol (1994), La Calle del Imaginero (1996), Orache (1998), El Alma del Bicho (1999), L’animal a l’esquena (2001), Atrás los ojos (2002), An el silenci (2003), BACH (2004), ATLAS (2005), Testimoni de llops (2006), He visto caballos (2008), Tots els noms (2010), Caín & Caín (2011), L’esperança de vida d’una llebre (2013), El cinquè hivern (2015) i 7 Lunas (2015).
El 2001, Pep Ramis i Maria Muñoz impulsen L´animal a l´esquena, un centre de creació i intercanvi multidisciplinari en una masia de 19 hectàrees situada a Celrà (Girona). Un refugi que fomenta l’experimentació i l’intercanvi d’idees i experiències entre directors d’escena, músics, videoartistes, teòrics i ballarins que participen en residències, tallers i laboratoris.
Mal Pelo ha rebut, entre altres, el Premi Nacional de Dansa 2002 atorgat per la Generalitat de Catalunya per l’espectacle L’animal a l’esquena i per la iniciativa del centre de creació de Celrà amb el mateix nom. També ha rebut el Premi Nacional de Dansa 2009 / Modalitat de creació atorgat per l’INAEM-Ministeri de Cultura en reconeixement a la trajectòria de la companyia en l’àmbit de la creació coreogràfica i obertura de nous camins en la dansa contemporània. Menció especial a l’espectacle Bach i al centre de creació L’animal a l’esquena.
Direcció i espai escènic Pep Ramis, María Muñoz
Interpretació Pep Ramis
Col·laboració a la direcció Jordi Casanovas
Col·laboracions artístiques Leo Castro, Blaï Mateu, Camille Decourtye (Baró d’Evel Cirk), Piero Steiner
Textos Erri de Luca, Mal Pelo
Composició i disseny so Fanny Thollot
Altres músiques Pēteris Vasks, Cant de la Sibil·la
Disseny Il·luminació i coordinació tècnica August Viladomat – Punt de Fuga
Tècnic Il·luminació i coordinació tècnica Guillem Gelabert
Tècnic so Andreu Bramon
Assistència vídeo Xavier Pérez
Disseny i confecció vestuari CarmepuigdevalliplantéS
Construcció i assessorament escenografia Adrià Miserachs, Pep Aymerich
Producció, promoció i distribució espectacle Mamen Juan-Torres, Eduard Teixidor
Una coproducció Mal Pelo, Théâtre de la Ville de Paris, França, Festival de Tardor de Catalunya Temporada Alta 2017, Agora de la Danse de Montreal-Canadà.
Amb la col·laboració Théâtre de l’Archipel Perpinyà – França, Mercat de les Flors de Barcelona i L’animal a l’esquena – Centre de Creació.
Durada 60 minuts.
Dansa
Sala
21 d’Abril
20:30 h.
300 persones
12’00€
Tots els públics
La Mutant pretén operar com un espai de reflexió, experimentació, diàleg i estímul per a una ciutadania creativa.
Carrer de Joan Verdeguer, 22-24
46024 Valencia
Tels. 963 01 34 01
taquilla@lamutant.com