TRAMAPANTOJO / Síndrome de ausencia inducida.

TRAMPANTOJO

Aquest projecte és un experiment multidisciplinar amb persones de més de 50 anys, on a partir dels conceptes relacionats amb la memòria com el record, l’artifici, la nostàlgia, el món imaginari i el món real, es proposa una experiència escènica on la contribució personal i la disciplica artística que representa a cadascú dels participants és fonamental per a la seua creació.

Mitjançant la dansa, la poesia i el llenguatge audiovisual es crea una proposta escènica com a motor de la comunicació, la convivència, les relacions socials i de l’aportació personal i artística de les experiències dels intèrprets com a foment de la cultura i de l’aportació a les Arts.

SINÒPSIS: L’ésser humà al llarg de la seua vida construeix un magatzem de dades que contribueixen i manifesten els seus costums i la seua forma de viure. Més enllà del món pràctic i quotidià, les persones es comporten segons les experiències i vivències que han tingut, i on es descriu la personalitat i la seua contribució en la Societat.

REFLEXIÓ PERSONAL: Moltes dades queden aparentment oblidades però davant d’una situació nova que se n’ha estat testimoni o escoltar en un moment donat: una cançó oblidada o trobar-te amb una persona que et recorda algú que fa temps que no has vist, apareix una sensació de familiaritat, d’esglaiament o estranyesa, on la persona torna a eixes dades on recorda qui és i d’on ve.

CREACIÓ EX PROFESO PER AL FESTIVAL: Mitjançant la dansa, la poesia i el llenguatge audiovisual es crea una proposta escènica com a motor de la comunicació, la convivència, les relacions socials i de l’aportació personal i artística de les experiències dels intèrprets. Es pretén mostrar un món poètic del pensament intern de l’ésser humà:

• Com a primera part s’investigarà a partir d’una fase negativa: mitjançant els conceptes de malaltia, obscuritat dels records, pors, incomunicació, soledat…
• I com a segona part s’investigarà una fase més positiva on es mostraran les habilitats dels intèrprets com a manifestació de la seua experiència artística.

La transició de la primera part a la segona es realitzarà mitjançant el concepte d'”Artifici”- (Trampantojo). Mitjançant una il·lusió òptica o sonora (acció dels personatges, una cançó, un monòleg, una mirada, etc.) farà que els personatges recorden qui són i d’on provenen. Faran memòria i s’endinsaran en un món de convivència, de comunicació i de benestar.

Si aquest projecte és acceptat pel Festival, la meua missió és investigar sobre el barri del Cabanyal per a fer una unió dels personatges i de la dramatúrgia de l’espectacle en relació al barri.

SÍNDROME DE AUSENCIA INDUCIDA

La roba ha d’estar neta, preferiblement de colors discrets. Si tens ganes de pensar, evita-ho. Queda terminantment prohibit sentir nostàlgia i la paraula recordar deixarà d’existir quan acabes de llegir això i acceptes les condicions.

Imagina que un dia obris els ulls i tot el que estava en la teua memòria ha estat esborrat. Ja no hi ha llibres, ni històries per explicar, ni records. Tot s’ha quedat en blanc.

SOBRE LA COMPANYIA:

La Casa Amarilla Danza naix com a companyia l’any 2006 i sorgeix com un grup que pretén trencar els límits, obrir les portes de l’art i esborrar els contorns que defineixen el “jo balle, tu pintes, ell toca”.

Establerta a València, la companyia està dirigida per Cristina Gómez, però busca constantment la participació i col·laboració de gent que comparteix la idea d’un projecte en comú que busca que el resultat no siga una peça de dansa, sinó una obra completa on s’uneixen música, plàstica, teatre, veu, expressió i moviment.

La Casa Amarilla Danza ha estrenat les següents obres: “Descolgada” l’any 2006, “Vacía” l’any 2007 i “Elogio a un solo instante” en 2008 (amb diverses reposicions de la mateixa entre 2008 i 2013); “Yo nunca seré una estrella de rock” en 2010; “Sublimación: proceso para evaporar el alma” estrenada al maig del 2013; l’espectacle per a públic familiar “La vuelta al mundo en 80 años” estrenada a Espai Inestable dins del seu programa de residències “Graneros en creación” al novembre del 2015; “El vacío en la huella” peça breu de dansa per carrer i espais no convencionals estrenada en sala Carme Teatre en 2015; i “Abrazar el abismo” que es va estrenar el gener del 2016 a la sala Russafa de València i va rebre el premi del públic al millor espectacle de dansa.

SOBRE CRISTINA GÓMEZ:

Cristina Gómez va estudiar a la Universitat Miguel Hernández el títol superior de Dansa Contemporània, ha impartit classes de dansa en Saltamontes Espacio Creativo, i actualment imparteix classe a l’escola d’Eva Bertomeu. A més de crear la companyia La Casa Amarilla ha format part de la companyia La Coja dansa, amb la qual ha participat en les coreografies “Mucho que perder”, “Todo por hacer”, “Prólogo del temblor”, “Retrats habitats”, “Fracaso… ” i “No falta ninguno”. Ha col·laborat amb les companyies de teatre Savoir Faire i Tres Teatre, a més de amb la companyia de teatre clàssic El corral de la Olivera.