TRAMAPANTOJO / Síndrome de ausencia inducida.

TRAMPANTOJO

Aquest projecte és un experiment multidisciplinar amb persones de més de 50 anys, on a partir dels conceptes relacionats amb la memòria com el record, l’artifici, la nostàlgia, el món imaginari i el món real, es proposa una experiència escènica on la contribució personal i la disciplica artística que representa a cadascú dels participants és fonamental per a la seua creació.

Mitjançant la dansa, la poesia i el llenguatge audiovisual es crea una proposta escènica com a motor de la comunicació, la convivència, les relacions socials i de l’aportació personal i artística de les experiències dels intèrprets com a foment de la cultura i de l’aportació a les Arts.

SINÒPSIS: L’ésser humà al llarg de la seua vida construeix un magatzem de dades que contribueixen i manifesten els seus costums i la seua forma de viure. Més enllà del món pràctic i quotidià, les persones es comporten segons les experiències i vivències que han tingut, i on es descriu la personalitat i la seua contribució en la Societat.

REFLEXIÓ PERSONAL: Moltes dades queden aparentment oblidades però davant d’una situació nova que se n’ha estat testimoni o escoltar en un moment donat: una cançó oblidada o trobar-te amb una persona que et recorda algú que fa temps que no has vist, apareix una sensació de familiaritat, d’esglaiament o estranyesa, on la persona torna a eixes dades on recorda qui és i d’on ve.

CREACIÓ EX PROFESO PER AL FESTIVAL: Mitjançant la dansa, la poesia i el llenguatge audiovisual es crea una proposta escènica com a motor de la comunicació, la convivència, les relacions socials i de l’aportació personal i artística de les experiències dels intèrprets. Es pretén mostrar un món poètic del pensament intern de l’ésser humà:

• Com a primera part s’investigarà a partir d’una fase negativa: mitjançant els conceptes de malaltia, obscuritat dels records, pors, incomunicació, soledat…
• I com a segona part s’investigarà una fase més positiva on es mostraran les habilitats dels intèrprets com a manifestació de la seua experiència artística.

La transició de la primera part a la segona es realitzarà mitjançant el concepte d'»Artifici»- (Trampantojo). Mitjançant una il·lusió òptica o sonora (acció dels personatges, una cançó, un monòleg, una mirada, etc.) farà que els personatges recorden qui són i d’on provenen. Faran memòria i s’endinsaran en un món de convivència, de comunicació i de benestar.

Si aquest projecte és acceptat pel Festival, la meua missió és investigar sobre el barri del Cabanyal per a fer una unió dels personatges i de la dramatúrgia de l’espectacle en relació al barri.

SÍNDROME DE AUSENCIA INDUCIDA

La ropa tiene que estar limpia, preferiblemente de colores discretos. Si tienes ganas de pensar, evítalo. Queda terminantemente prohibido sentir nostalgia y la palabra recordar dejará de existir en cuanto termines de leer esto y aceptes las condiciones.

Imagina que un día abres los ojos y todo lo que estaba en tu memoria ha sido borrado. Ya no hay libros, ni historias que contar, ni recuerdos. Todo se ha quedado en blanco.

SOBRE LA COMPAÑÍA:

La Casa Amarilla Danza nace como compañía en el año 2006 y surge como un grupo que pretende romper los límites, abrir las puertas del arte y borrar los contornos que definen el «yo bailo, tú pintas, él toca».

Afincada en Valencia, la compañía está dirigida por Cristina Gómez, pero busca constantemente la participación y colaboración de gente que comparten la idea de un proyecto en común que busca que el resultado no sea una pieza de danza sino una obra completa donde se unen música, plástica, teatro, voz, expresión y movimiento.

La Casa Amarilla Danza ha estrenado las siguientes obras: «Descolgada» en el año 2006, «Vacía» en el año 2007 y «Elogio a un solo instante» en 2008 (con varias reposiciones de la misma entre 2008 y 2013); «Yo nunca seré una estrella de rock» en 2010; «Sublimación: proceso para evaporar el alma» estrenada en mayo del 2013; el espectáculo para público familiar “La vuelta al mundo en 80 años” estrenada en espacio inestable dentro de su programa de residencias “Graneros en creación” en noviembre del 2015; “El vacío en la huella” pieza breve de danza para calle y espacios no convencionales estrenada en sala Carme teatre en 2015; y “Abrazar el abismo” que se estrenó en enero del 2016 en la sala Russafa de Valencia y recibió el premio del público al mejor espectáculo de danza.

SOBRE CRISTINA GÓMEZ:

Cristina Gómez estudió en la Universidad Miguel Hernández el título superior de Danza Contemporánea, ha impartido clases de danza en Saltamontes Espacio Creativo, y actualmente imparte clase en la escuela de Eva Bertomeu. Además de crear la compañía La casa amarilla ha formado parte de la compañía La coja dansa con la que ha participado en las coreografías “Mucho que perder”, “Todo por hacer”, “Prólogo del temblor”, “Retrats habitats”, “Fracaso…” y “No falta ninguno”. Ha colaborado con las compañías de teatro Savoir faire y Tres teatre además de con la compañía de teatro clásico El corral de la Olivera.