MAIKA MAKOVSKI

Moltes coses s’han dit ja sobre Maika Makovski, i moltes més se’n diran. Més vides que un gat, Maika és música, actriu, artista visual i compositora. Amb tot just 20 anys va debutar amb Kradiaw (2005), que la va portar a tocar amb artistes com Howe Gelb, The Dubliners i The Jayhawks, i que va tindre la seua continuació amb Kraj So Koferot (2007). Més endavant el mateix John Parish (no només còmplice de PJ Harvey, també d’Eels i de Tracy Chapman) va produir a esta tot terreny i ens va oferir MaikaMakovski (2010), disc lloat per la crítica que la va portar a encapçalar portades com la de Ruta 66 eixe mateix any. No és d’estranyar aleshores que Makovski s’haja recorregut mig món per a tocar per l’Amèrica del sud, els Estats Units i pràcticament tot Europa. La carrera de Makovski ha estat tan diversa com les seues arrels, va participar fins i tot en l’escola LIPA, a Liverpool, creada per Paul McCartney. Polifacètica i envoltant, també ha escrit la banda sonora de tres obres de teatre de Calixto Bieito (Desaparecer, amb Juan Echanove al Teatre Romea de Barcelona; ​Forests, al Repertoire Theatre de Birmingham, i Leonce und Lena, al Residenz Theater de Munic), però sempre sense abandonar la seua carrera musical, que ha seguit adornant amb treballs d’estudi com Thank You For The Boots (2012) o Chinook Wind (2016) i un directe, Live, Apolo! (2015).

Podem veure Maika de moltes maneres, acariciant el piano o roquejant com fa amb The Mani-las. Al setembre de 2019, va estrenar la banda sonora de Quien a hierro mata, protagonitzada per Luis Tosar, i a l’octubre de 2020 estarà presentant el seu nou treball, potser el que més expectatives ha generat de tota la seua carrera.