HOSPEDAR (NOS) – LA GALGUERA
HOSPEDAR (NOS) és un procés d’investigació que sorgix arran de la imatge que la societat té de la joventut. Actualment, hi ha uns estereotips quasi predominants entre la societat: la joventut no té interessos, no pensa en el futur i és tremendament irresponsable (més encara respecte a la pandèmia actual). A més, i d’una forma més específica, som conscients del clixé existent sobre el teatre com quelcom antiquat i sense interés per a ells.
Davant d’esta situació, nosaltres, com a jóvens en transició al que es denomina “edat adulta”, ens hem preguntat si és certa esta imatge i si, a més, podríem generar un espai i un temps determinats en el que poder demostrar el contrari (no tant cap a l’exterior, que també, sinó com reafirmació en allò que som -identitat-: jóvens, creatius, inquiets i crítics . Què poden aportar les noves generacions a les arts escèniques i què poden aportar les arts escèniques a la vida de les noves generacions?
La Galguera està formada per Marcos Sproston, Vicent Francés i Paula Martínez. Esta companyia naix des del més estricte desig de la investigació escènica i les seues formes, de l’interés de posar sobre les taules textos d’autoria pròpia, de la busca d’un creixement personal i professional, així com de la necessitat d’expressar una veu disconforme amb el món que li ha tocat habitar.
VOZOCA – ALBA MURCIA & VIRGINIA ROIG
La vida en les ciutats ens manté allunyades i alienes a connexions amb el nostre propi cos, a causa del tipus de tasques utilitàries i sistemàtiques que realitzem amb ell, així com als precipitats temps amb què complim habitualment, perdent consciència sobre la nostra pròpia materialitat i la materialitat del mig en què vivim. En els temps en què les tecnologies s’interposen entre els cossos i s’apliquen mesures de distanciament social, on queda el nostre cos? Com ens relacionem amb ell i els altres cossos? A través de quins mitjans es transmet la nostra veu en la nostra contemporaneïtat, plena de dispositius electrònics que la doten d’altres dimensions físiques?
Amb este projecte volem reflexionar sobre estes i altres qüestions que puguen sorgir al llarg del procés, amb l’objectiu de buscar connexions perdudes o endormiscades que podem tindre amb el nostre cos i amb els altres cossos. Una recerca de la materialitat que ens és més immediata a través del treball amb la veu, una capacitat comuna entre els animals que ens permet establir comunicació i connexions amb altres éssers vius i el nostre mig, i que habitualment queda relegada a la parla i el cant, quan les seues possibilitats, sospitem, poden ser moltes altres més.
Virginia Roig i Alba Múrcia han col·laborat o col·laboren juntes en l’actualitat en altres projectes escènics com:
– “A cau d’orella” del col·lectiu Cuneta (Alba Murcia i Vicent Pelechano).
– “Caminitos” d’Alba Murcia (Residència creació artística Jóvens Creadors 2018 i Residencias Artístiques Acció Cultural 2019)
– “Qué hem fet per a oblidar-ho tot” de Javier Hedrosa i Maria Tamarit (Migrats 2020)
– “Músicas Brutas” del col·lectiu Cuneta.