L’ÚLTIM BUFÓ.

“El último bufón està dedicada a les noves generacions que es rebel·len contra les injustícies i el cinisme del poder, amb l’esperança que la rebel·lia i la vitalitat dels bufons puguen ser inspiradores en estos temps confusos “, Leo Bassi.

Leo Bassi va nàixer a l’última generació del circ tradicional i l’ha conegut des de dins, en la seua vertadera narrativa. Pel que pot considerar-se: l’últim bufó. I en estea ocasió fa un repàs dels seus 40 anys de trajectòria teatral.

El último bufón naix després del descobriment, per part de la seua germana, d’unes breus pel·lícules del 1896 del seu propi besavi, el Pallasso Giorgio Bassi i del seu germà Giuseppe, igualment pallasso, gravats pels germans Lumière. Eren uns pocs minuts que recollien els millors moments del nombre circense dels Bassi. L’artista va comprendre que la força del bufó és el saber jugar amb l’extravagància i situar-se per damunt del que és convencional en una societat formal i estructurada.

El último bufón no és només un espectacle, és també una volta conscient a les responsabilitats ètiques de l’estirp. És un alçament popular bufonesc contra la tirania de hui i de sempre.