EL ARDOR – ALBERTO CORTÉS

El Ardor sembla un discurs on una ombra parla sobre la necessitat de convertir en immortals a les comunitats outsiders, adolescents, velles, queers i cossos al marge, fer d’ells bandes dels carrers que visquen el desig com un estat romàntic immortal, contra el consum ràpid, com a eina de destrucció de la societat afectiucapitalista. Somnie amb un ardor que és el desig posat en crisi, no limitat a la pornografia sinó a la possibilitat d’engendrar un estat quasi sant, d’entusiasme etern. Somnie d’ocupar els carrers amb passió. Hi ha un poc d’incendiari en el discurs de la peça i molt de poètica influenciat per les teories postanarquistas de Hakim Bey, la narrativa salvatge i queer de William Burroughs o Arthur Rimbaud i la idea de la immortalitat dels cosmistes russos (exigim al biopoder que faça immortals als desheretats, ja són vampirs). Des de l’escenari es mira de lluny el concepte de revolució, d’una manera que reflectix l’òptica contemporània des de la que mirem el canvi en la societat actual: com un romanticisme cinematogràfic impossible (estem encarnant El Romàntic). Al final del tot el que semblava un discurs era un poema dedicat al carrer i als meus pares. I el que semblava un monstre era un marica.

CREACIÓ, DRAMATÚRGIA I INTERPRETACIÓ Alberto Cortés TEXT Alberto Cortés (refererències i cites de Hakim Bey, William Burroughs, Arthur Rimbaud, Boris Groys,  Friedrich Nietzsche i El Llibre de Job) IL·LUMINACIÓ Benito Jiménez MÚSICA I ESPAI  SONOR Pablo Peña VESTUARI Gloria Trenado ASSISTÈNCIA CORPORAL Patricia Caballero  FOTOGRAFIA I VÍDEO Manu Rosaleny AGRAÏMENTS Rebeca Carrera, Rosa Romero,  Bárbara Sánchez, Cris Celada, Miguel Marín, Isaac Torres, Cris Balboa, Marco Michelângelo i Dianelis Diéguez AMB LA COL·LABORACIÓ DE Graner, Junta de Andalucía, Graners de  Creació, FITT i Universidad de Málaga.