PETE LALA, ELS COLORS DE LA MÚSICA

La jove formació valenciana presenta este dijous a La Mutant el seu primer disc, un homenatge al jazz i a la fusió d’estils

València, 19 d’abril de 2021

La música en directe segueix sent un dels emblemes de la Mutant. Des de Maika Makovski a Los Enemigos, passant per referents del jazz autòcton com Le Dancing Pepa o Manolo Valls, foren diversos els artistes que, després del confinament, visitaren la sala de Joan Verdaguer per demostrar que els concerts també tenen cabuda en la nova normalitat. Sense oblidar, per descomptat, festivals indispensables de La Mutant com Pops Marítims, Truenorayo o Tagomago, capaços d’adaptar-se a les circumstàncies per mantenir la seua cita anual amb el públic. Seguint esta tendència, el pròxim dijous 22 d’abril (19:30 hores) seran els valencians Pete Lala els qui presenten en viu Colors, el seu primer disc d’estudi.

Pete Lala és un trio format per Marina Alcantud (veu i piano), Borja Flores (baix elèctric) i Pablo Soriano (bateria). La seua música és un compendi d’influències que van des del jazz a les noves avantguardes, un mestissatge on tenen cabuda pop, funk i fins i tot hip-hop o R&B. De fet, el títol policromàtic de l’àlbum respon a esta necessitat de crear des de la fusió per aconseguir una nova sonoritat dins de la música d’autor de la nostra comunitat, sense renunciar tampoc a la convivència dels temes en valencià amb altres escrits en castellà o directament instrumentals.

“La banda sorgeix per ser un revulsiu dins el panorama musical més comercial”, afirmen els tres integrants de Pete Lala, un nom que ret homenatge a la cafeteria de Nova Orleans on, a principis de segle XX, els músics blancs i negres, exponents de les corrents europees i africanes, van començar a tocar junts i a establir les bases del jazz. “Plasmem les nostres preocupacions al costat d’una música colorista, plena de canvis de ritme, tempos i harmonies modernes, en un conjunt amb el qual pretenem arribar a un públic molt ampli que també compartisca estes mateixes inquietuds”. Entre les seues principals referències, destaquen “des del jazz més arrelat de la cultura negra de Nova Orleans, fins aportacions sonores molt més contemporànies, com Hiatus Kayote, Maria Schneider, Esperanza Spalding, Jacob Collier o Herbie Hancock”.