Quinze anys després del seu disc de debut, Kradiaw, Maika Makovski (Palma de Mallorca, 1983) s’ha consolidat com un dels talents més eclèctics i inconformistes del panorama musical nacional. Filla d’un multiinstrumentalista macedoni i de mare andalusa, l’esperit cosmopolita dels seus orígens l’ha portat ha desenvolupar la seua carrera entre Europa, Estats Units i Sud-amèrica, i ha donat forma a una personalitat artística on, a més de la veu i la composició, tenen cabuda la interpretació o les arts visuals. L’obra de Makovski és pura emoció, i els seus directes, vetllades poderoses i exuberants on el rock clàssic es fon amb arrels folk: la pròxima oportunitat per comprovar-ho serà este divendres 23 d’octubre a La Mutant (20:30 hores). Les entrades anticipades porten exhaurides vàries jornades i únicament queda el 5% per vendre en taquilla, el mateix dia i dues hores abans de l’actuació.

La irrupció de Maika al circuit musical amb poc més de 20 anys va ser estratosfèrica, amb actuacions al costat d’artistes com Howe Gleb o The Dubliners, un nou disc -el intens i molt aplaudit Kraj so Koferot (2007) – i col·laboracions com les del prestigiós productor John Parish (còmplice també de PJ Harvey o Tracey Chapman), principal artífex del seu tercer LP, Maika Makovski (2010), convertit en peça de culte pràcticament des del seu llançament. Després de participar en l’escola LIPA de Liverpool -creada per Paul McCartney- i publicar en 2011 el seu quart àlbum Desaparecer, l’artista mallorquina va decidir provar sort també en la composició de bandes sonores, primer per al teatre (en concret tres muntatges signats per Calixto Bieito) i a continuació per al cinema, terreny este últim on destaca especialment la seua tasca musical a la pel·lícula de Paco Plaza Quien a hierro mata. Esta nova faceta, però, no va impedir l’arribada de dos nous discos d’estudi, Thank You For the Boots (2012) i Chinook Wind (2016), i l’àlbum en directe Live, Apolo! (2015).