L’ESPECTADOR COM A VOYEUR DE LA SEUA PRÒPIA INTIMITAT

El Conde de Torrefiel representa a La Mutant Kultur, una evocació de la figura del “tafaner” que assisteix en secret a un espectacle apte solament per a majors d’edat

València, 13 d’octubre de 2020

Malgrat que en el teatre l’espectador és quasi sempre un observador de la història que s’explica des de l’escenari, la seua equidistància (unida a l’habitual absència de connotacions eròtiques) li ha permès mantenir-se al marge de les motivacions del que s’entén com un voyeur. No obstant això, la companyia El Conde de Torrefiel ha decidit amb el seu últim espectacle, Kultur, trencar esta barrera i implicar directament al públic en l’experiència de qui mira en secret les relacions sexuals que mantenen uns desconeguts a pocs metres de distància. Este desig transgressor, que ja estava present en el seu anterior muntatge La Plaza -guardonat amb el Premi de la Crítica 2018-, adquireix ací una dimensió inèdita per a una peça escènica, ja que els espectadors assisteixen a una escena de sexe explícit deixant al descobert eixa curiositat voyeurística a la que ningú pot romandre alié.

Kultur es podrà veure els pròxims 16 i 17 d’octubre a La Mutant (20:30 hores) en dues sessions que, com s’adverteix des de la mateixa sala, podrien ferir algunes sensibilitats. En esta ocasió, el duo creatiu format per Tanya Beyeler i Pablo Gisbert enfronta al públic a una proposta hiperrealista, consistent en presenciar des del pati de butaques el càsting per a una pel·lícula porno, mentre a través d’uns auriculars s’escolta la narració paral·lela d’una jove despreocupada amb la qual resulta impossible no identificar-se. Des de la foscor de la platea, els assistents adopten el rol del “tafaner” que contempla esta trobada sexual ocult en el seu amagatall, i viatgen des de la intimitat dels altres fins a la seua pròpia a través del pensament no compartit.

En paraules de la companyia, l’obra es presenta “com un treball lluny de la convenció teatral per donar pas a una instal·lació performativa on l’espectador pren el punt de vista d’un voyeur total, davant la imatge d’una escena inqüestionablement explícita i l’escolta del florir sense control dels pensaments inconnexos d’una escriptora a la recerca d’una pista davant de la pàgina en blanc. Kultur evoca, en definitiva, l’esgarrifança davant de la nuesa en el seu sentit més fràgil, fosc i humà”.