ELS PERSONATGES DE KUBRICK VOLEN SER REALS A LA MUTANT

La Intrusa representa a la sala municipal It’s a Wrap (Kubrick Is Dead), un espectacle sobre la identitat de les figures de ficció

València, 26 d’abril de 2021

Des dels primers temps de l’art, els personatges de ficció han somiat amb transcendir més enllà dels seus creadors. El 1921, l’escriptor Luigi Pirandello estrenava a Roma l’obra Sis personatges a la recerca d’autor, en la qual abordava esta qüestió des de la perspectiva d’una família inventada que anhelava una existència lluny de l’escenari, abandonar la seua presó de faula i convertir-se en els amos del seu propi destí. Exactament un segle després, la companyia barcelonina La Intrusa -referent nacional de la creació artística contemporània, reconeguda amb el Premi Nacional de Dansa en 2015- pren el text de Pirandello com a punt de partida d’un espectacle on els personatges “orfes” pertanyen a l’imaginari de Stanley Kubrick, i el títol del qual remet a una expressió cinematográfica utilitzada per a designar el final d’una escena o una pel·lícula: It’s a Wrap.

En la peça, que arriba este cap de setmana a La Mutant (30 d’abril i 1 de maig, 19:30 hores), sis personatges de la filmografia del mític realitzador reben la notícia de la seua mort. Com en tota l’obra de Kubrick, són éssers amb personalitats molt extremes, temperamentals i trastornats, als que la pèrdua del seu “pare” causarà una autèntica commoció emocional: l’Alex de La naranja mecánica, la protagonista de Lolita, Jack i Wendy Torrance de El resplandor, i el sergent Hartman de La chaqueta metálica. A ells es suma el “Cromaman”, eixa figura que en el món de cinema vesteix de verd i permet fer els efectes especials. Des d’este instant, cada un d’ells desenvoluparà el seu propi viatge d’autoafirmació, amb la complicitat d’una professora d’interpretació que exercirà com a guru existencial.

It’s a Wrap (Kubrick Is Dead) és una aposta ferma per la transversalitat de gèneres, articulant al voltant de la dansa elements propis del teatre, el cinema o la música, que en este cas sona per dues vies diferents: la diegètica, que escolten els personatges, i l’externa, com reforç a la imatge que observa l’espectador. “Hi ha un fort sentit de fisicalitat al servei d’una dramatúrgia multidisciplinar, teixida des de la màxima ficció fins a les essències de la condició humana”, expliquen els dos directors de La Intrusa, Virginia García i Damián Muñoz. “Hem volgut presentar un exercici de retroprojecció cap al nostre futur, amb personatges, intèrprets i persones”. En la funció de divendres 30 d’abril es llegirà, a més, el manifest del Dia Internacional de la Dansa.