QUAN TOT L´AMAZONES CAP DINS D´UN ESCENARI

Azkona & Toloza porten a La Mutant Teatro Amazonas, última entrega de la seua trilogia d’experimentació escènica i documental sobre l’explotació dels pobles indígenes sud-americans

València, 8 de març de 2021

A l’octubre de 2017, La Mutant es convertia en el desert d’Atacama amb la representació de Extraños mares arden, una peça de teatre documental signada per l’artista xilè Txalo Toloza-Fernández i la coreògrafa navarresa Laida Azkona, i centrada en la relació entre les grans multinacionals i l’explotació dels pobles sud-americans a través dels seus recursos naturals i els seus habitants. Uns mesos després, al març de 2018, la sala municipal es transformava en un tros de l’actual Patagònia argentina -amb les seues serralades, llacs i boscos verges- per denunciar en Tierras del sud la barbàrie perpetrada per les grans fortunes estrangeres sobre el territori ancestral maputxe.

Els propers 12 i 13 de març (19:30 hores), Azkona i Toloza tornaran a La Mutant per presentar la creació que tanca la trilogia Pacífico, Teatro Amazonas. El delirio más grande del mundo, part final d’un projecte sobre la relació entre els nous colonialismes i la crueltat amb què van ser tractats els pobles originaris del continent. En esta ocasió, l’escenari acollirà una reproducció molt particular de l’Amazònia brasilera per reflectir el patiment dels nadius davant la construcció de dues infraestructures faraòniques, un teatre d’òpera i un estadi de futbol. Al mateix temps, el muntatge mostrarà la realitat de la ciutat de Manaus, capital de l’estat d’Amazones, convertida en un important centre financer que atrau tot tipus de multinacionals.

“L’Amazones ha estat descrit des de sempre per Occident com una enorme extensió deserta, deshabitada i salvatge malgrat que en les seues riberes i jungles viuen milions d’indígenes des de fa segles”, afirmen els seus dos responsables. “És un lloc impenetrable, exòtic i exuberant, però també caòtic, delirant i sense lleis. Un paradís somiat per exploradors, conqueridors i aventurers, ple de tresors per descobrir i recursos per explotar”. Amb esta trilogía, Azkona i Toloza han volgut investigar les possibilitats del format documental dins de les arts vives: “La nostra idea és recuperar la dansa, la performance i el moviment com a eines vàlides per al lliurament d’informació documental, aportant al relat històric tota la força i la càrrega poètica dels cossos en escena”.