LA TRISTURA PROPOSA UN “RENAIXEMENT” ESCÈNIC A LA MUTANT
La companyia madrilenya presenta a la sala municipal el seu últim muntatge, creat abans de la pandèmia però ple de paral·lelismes amb l’actual conjuntura
València, 15 de desembre de 2020
Durant els primers mesos de 2020, la companyia La Tristura donava els últims retocs a la seua nova peça escènica, Renacimiento, completament aliena al que havia de vindre. La seua estrena estava prevista per a mitjans d’abril als Teatros del Canal de Madrid, però la pandèmia va arrasar amb tot i va deixar a la cultura sumida en un angoixós silenci. Amb la reobertura de les sales al juny, es va convertir en la primera gran estrena de la capital a l’era postconfinament, recollint excel·lents crítiques i despertant la curiositat d’uns espectadors desitjosos de “renàixer” en tots els sentits. Casualitats de la vida, una obra concebuda abans de la crisi sanitària, que transcorria per uns camins molt diferents, es convertia gràcies al seu títol en un emblema d’allò que significa ressorgir sobre les taules. Ara, este Renacimiento en plena expansió arriba a València, concretament a La Mutant, amb tres representacions que tindran lloc els dies 18, 19 i 20 de desembre. Cal remarcar, així mateix, que la sala municipal va ser una de les primeres d’Espanya a “renàixer” si parlem de programació, doncs des de juny solament s’ha pres les vacances d’agost.
En realitat, la verdadera qüestió que aborda l’espectacle és la transició a la democràcia a Espanya, a través de la figura d’uns tècnics que treballen en un teatre i han de desmuntar tota l’escenografia d’una funció. Tots ells van nàixer en plena transició democràtica i són fills d’este “renàixer” iniciat a finals dels 70. Però hi ha més: la seua tasca entre bambolines exemplifica el final d’un muntatge i el començament del següent, i encara existeix en la peça una tercera interpretació mitjançant la cèlebre frase del Ricard III de Shakespeare, “el meu regne per un cavall!”, preludi de la fi de l’obscurantisme de l’Edat Mitjana i l’arribada de Renaixement.
La companyia, sorgida a Madrid el 2004, portava des de feia temps valorant la possibilitat de situar una de les seues obres en el món dels tècnics d’escena, i amb Renacimiento van trobar la gran oportunitat. “Observem tot este procés, que tan sols dura unes hores, com un ritu de pas. Un camí que comença en el no res, a l’escenari buit, i es va desplegant fins al moment final, quan tot està disposat perquè entre el públic”, expliquen els seus responsables. “Esta marxa entre llums, maquinària i construcció de l’espai, ens sembla quasi un recorregut místic. Sempre hem pensat que en este viatge s’amagava una peça escènica en la qual algun dia hauríem de investigar. El moment és ara”. Amb esta gran aposta cultural, La Mutant tanca l’extrany any 2020, marcat per recuperar totes les propostes afectades per la pandèmia i mantindre les ja programades.
