El 1966, el cineasta rus Andrei Tarkovski -considerat un dels autors més influents de la història del sèptim art- va portar a la gran pantalla la vida d’Andrei Rublev, un pintor iconoclasta de la Rússia medieval que va rebre l’encàrrec de pintar uns frescos al Kremlin i que, al presenciar els crims i matances perpetrades contra els ciutadans, va entrar en una angoixa vital que li va impedir no només fer la seua feina, sinó també articular cap paraula. “El contrast entre la bellesa de les icones i la barbàrie humana li van fer entrar en una profunda contradicció”, assenyalen Sofia Asencio i Tomàs Aragay, responsables de la companyia Societat Doctor Alonso i creadors de l’espectacle Andrei Rublev, una paniconografía, que els pròxims dies 22 i 23 de gener arribarà a La Mutant després de representar-se recentment al Mercat de les Flors de Barcelona.

La peça és, essencialment, un duo de dansa entre Asencio i el coreògraf Nazario Díaz, encara que en realitat amaga multitud de referències d’altres àmbits artístics. Com en un joc de matrioskes russes, la primera capa va deixant al descobert altres que s’aniran revelant progressivament, a l’igual que les diferents obres de Rublev s’anaven succeint en la pel·lícula de Tarkovski. D’esta manera, la dansa es nodreix d’influències teatrals, pictòriques i, per descomptat, cinematogràfiques, donant com a resultat una obra que permet a la companyia “continuar investigant en els nombrosos moments formals, sonors i materials que hi ha en escena i, d’esta manera, aprofundir en el diàleg”.

Amb dues dècades de trajectòria a les seues esquenes, la formació d’Aragay i Asencio sempre ha perseguit la creació d’espais de discurs poètic capaços d’alterar la nostra comprensió de la realitat. En el cas d’Andrei Rublev, l’estil iconogràfic únic del pintor provoca en l’espectador “un impacte i recolliment interior a causa de l’ús de la perspectiva invertida, que ens parla de l’art no com un retrat de la realitat, sinó com una realitat entre les realitats”. Tot això a partir d’eixa dualitat que va deixar a Rublev sense parla fa sis segles: “Això va ser el que va posar en marxa este treball. El bell versus el bàrbar, el sant versus el brutal, el fort versus el feble, el gran versus el mínim, el sensual versus el fred… Però amb la intenció de generar un procés d’elaboració iconogràfic on estes qualitats, aparentment oposades, es fusionen en les seues diverses modalitats. Així crearem una paniconografia, una sèrie d’icones amb qualitats complexes”.