“VÁRVARA” RECREA A LA MUTANT EL MITE DE MARIA MAGDALENA A RITME DE BAKALAO
La coreògrafa Bàrbara Sánchez aborda al seu últim espectacle la mística bakala com avantsala de l’èxtasi
València, 23 de novembre de 2020
Coreògrafa, ballarina i actriu, Bárbara Sánchez (Sevilla, 1975) defineix la Bàrbara amb B com “la que signa els contractes i paga els impostos”. Després hi ha, és clar, les altres Bàrbares, encarnacions d’ella mateixa que s’han anat desplegant al llarg del temps com si d’un reflex es tractara: “Les altres vénen a desvetllar fractures i canvis de pla d’un autoretrat impossible, sempre borrós i inacabat. És ací on trobe la necessitat: des de l’altre costat, de vegades apareix una crida que és com una caiguda inevitable. Des d’allà van arribar Isadora o La Pàl·lida”, diu en referència a les identitats que va assumir en muntatges com La satisfacción del capricho (2013) o Somewhat plaer (2016). “I des d’allà arriba ara Vàrvara, la guru del mistik bakala”.
Esta Vàrvara amb V proposa un acostament feminista a l’arquetip cristià de Maria Magdalena, la deixeble de Jesucrist que, a l’igual que la Bàrbara amb B, ha viscut múltiples percepcions i interpretacions al llarg de la història en què passa de ser pecadora a considerar-se prostituta i fins i tot santa. En Várvara, que es podrà veure els pròxims 27 i 28 de novembre a La Mutant a partir de les 20:30 hores, Bárbara Sánchez aborda esta figura fascinant partint de llocs aparentment tan dispars com la cultura valenciana del bakalao -ella afirma que a Andalusia també tenien la seua pròpia “ruta” perquè el moviment es va traslladar des de València a tota Espanya- i la idea mística de l’èxtasi.
“Maria Magdalena és la boja exemplar, capaç de buidar-se per encarnar l’Amat i de destrossar qualsevol institució patriarcal per afirmar el seu amor infinit” assenyala la creadora sevillana respecte al personatge que interpreta a la peça. “Ella parla directament amb el seu amo, elegit lliurement, sense distàncies ni intermediaris que valguen. Enfront de la imposició capitalista d’un model de dona privilegiada blanca que es pot permetre dedicar els seus esforços a observar-se a si mateixa, ella porta a terme un desallotjament radical, una baixada conscient i desitjada a la runa del món, a este lloc on regna el seu Crist “. Esta proposta va ser estrenada en el Teatro Central de Sevilla i s’ha vist entre altres llocs en El Mercat de les Flors de Barcelona, a més de ser seleccionada per formar part del catàleg de dansa de La Red de Teatros Públicos y del programa PLATEA del Ministeri de Cultura. Ara arriba a La Mutant dins de la línia de programació d’Arts Vives, a més de complementar-se amb una sessió de pràctica de moviment el dia 28 per a professionals anomenada Heavenly Dance.