FIL D’ARENA O EL COMBAT “COS A COS” DE LA DANSA VALENCIANA CONTRA LA CRISI

La companyia tanca a La Mutant la seua trilogia sobre la migració i confirma l’aposta per esta disciplina com a motor de recuperació del sector

València, 7 de desembre de 2020

En un moment d’incertesa en l’esdevenir de les arts escèniques, la dansa ha fet un pas endavant. La seua capacitat per transformar-se i les seues infinites possibilitats d’expressió han convertit esta disciplina en un dels focus d’esperança als quals aferrar-se sense por. D’això sap molt La Mutant, que al setembre es va convertir en el primer teatre de València, i un dels primers d’Espanya, a inaugurar de nou una programació estable, i que des d’aleshores ha atorgat a la dansa un pes específic dins la seua oferta. En a penes tres mesos, ja han desfilat pel seu escenari referents com La Quebrá, Mercedes Peón o Bárbara Sánchez, i el que és encara més important, també les companyies i creadors valencians han exhibit un múscul poc comú en els temps que corren. A finals de novembre, Albert García Saurí posava en escena Pèls de colom, i este pròxim cap de semana (just després del pas per la sala d’altra figura d’excepció com Mercedes Pedroche) les valencianes Fil d’Arena tancaran amb Cos a Cos E-111 la seua trilogía La Sal, centrada el els fenòmens migratoris i les seues conseqüències (12 i 13 de desembre, 20:30 i 19 hores respectivament).

Amb Cos a Cos, la companyia integrada per Isabel Abril, Clara Crespo, Irene Ballester i Roseta Plasencia completa una visió coreogràfica iniciada el 2015 amb La sal que ens ha partit, sobre les dificultats del viatge i els murs físics que impedeixen els desplaçaments, i ampliada el 2017 amb Salt, on el tema es plantejava des de la perspectiva de gènere posant el focus en l’explotació sexual de les dones migrants. Finalment, Cos a Cos mira de forma crítica cap als “murs de paper” i la burocràcia com a eina de violència institucional, un fet que manté a les persones migrants en una situació d’inseguretat i vulnerabilitat constant.

“Estem parlant d’esta gàbia de ferro que el sociòleg Max Weber assenyalava com el mal de la societat moderna”, expliquen les responsables de l’espectacle. “Cos a Cos mostra l’espera com a element central d’esta lluita desigual contra la burocràcia, però també llança un crit a la necessitat d’estar junts, al desig d’unir-nos i moure’ns com a resposta”. Pel que fa al caràcter multidisciplinari de la proposta, que combina dansa, circ i teatre, destaquen “una fiscalitat extrema que combina la concreció de la paraula amb la força i la capacitat per imaginar que deixa la dansa”. Una dansa que, ara més que mai, s’ha proposat combatre cos a cos contra les adversitats.